A la porta petita hi ha la bona confitura

Arnau Reventós, estudiant ETSAV

Quan el turista planeja la visita dels must see de París, sap que tard o d’hora anirà a la Place des Vosges, l’antiga place royale i primer referent d’ordenació urbana a Europa.

La sorpresa ve quan, passejant sota les arcades, descobreix una discreta porta. Dóna l’aparença d’un accés a una finca particular, però el fet que estigui oberta desperta la curiositat. Atravessant-la, s’arriba al jardí de l’Hôtel de Sully.

Mesme Gallet va fer-se construir aquest hôtel particulier al segle XVII, amb el desig exprés que el jardí tingués un accés directe a la Place Royale. El palauet, adquirit més tard pel Duc de Sully, va anar passant de mans fins arribar a propietat de l’Estat francès al 1944.

Com a patrimoni cultural, es va convertir en espai públic, fet que ens permet, a dia d’avui, gaudir d’aquest racó de París d’una manera que no apareix a les guies. París (França)  

Passage entre dues vides

Arnau Reventós, estudiant ETSAV

Dins la Chambre de la Reine del Palau de Versailles hi trobem una petita obertura al costat del tocador de la reina. La porta, camuflada amb el mateix estampat que la paret, donava accés a l’apartament privat de la reina, i va esdevenir mundialment coneguda per haver estat la via d’escapament de Maria Antonieta durant l’assalt del poble francès el 6 d’octubre de 1789 al palau.

Aquest petit llindar, tan modest en ornamentació i dimensions, va ser el passatge entre la vida pública de representació i aparença, que tant avorria Maria Antonieta, i la vida de festes i excessos que va forjar el seu mite.

La memòria activa II

Anònim

Projecte: La recuperació de l'antiga via fèrria Albísola-Liguria
Dimensions: 4.000 m²
Autors: 3S Studio i Voarino-Cairo Associati
Any: 2011

La recuperació d'un tram d'una via fèrria abandonada durant 40 anys per incorporar-la a l'espai d'ús públic conformant un espai amb una balconada sobre el mar, incloent un túnel per habilitar-lo com a suport o contenidor d'una galeria d'art, és un gran tema d'actualitat. Una voluntat encertada de recuperar espais per incorporar-los a l'ús ciutadà. 

El projecte d'aquest passeig per als vianants entre Albissola i Celle Ligure (Ligúria, Itàlia) és un exemple que val la pena destacar. És una obra respectuosa amb la preexistència, la petjada i la traça de la qual conserva, fundada en conceptes com la continuïtat per als vianants i turisme sostenible, que es lliura a l'espai de parcs públics de les ciutats que connecta. 

Balconada, mirador i galeria són els tres elements principals de la intervenció, tractats amb precisió gairebé quirúrgica i afegint el que és estrictament essencial per conformar els diferents espais. 

El projecte s'enfoca en el traçat natural de la ruta, en els miradors, en una nova passarel·la en voladiu feta d'acer cortén i fusta, i en la restauració del túnel ferroviari que funcionarà com un "contenidor" per a exposicions d'art amb visió de futur i unes instal·lacions artístiques. Els panells de revestiment d'acer cortén de la galeria no cobreixen completament la superfície sinó una sèrie de panells alternats que permeten veure l'estructura principal. 

La intervenció amb la seguretat del túnel i la col·locació de les llums i projectors d'imatge permeten una utilització flexible de l'espai. Aquest serà capaç de contenir les exposicions temporals i instal·lacions multimèdia . 

"Hem dissenyat aquest passeig urbà sense alterar la identitat de la zona que, per una estranya paradoxa, es va mantenir en un estat de semi-abandonament durant 40 anys 

El cost per metre quadrat va ser molt baix davant de les intervencions complexes (incloses les obres estructurals i la vora costanera) subjectes a fortes restriccions, en contraposició a un efecte final d'alta qualitat. 

Aquest és el resultat d'establir estratègies de disseny que sempre s'han centrat en el canvi real de condicions límit, l'activació dels virtuosos i la visió global."