Entre Oriente y Occidente

Passatges bcn

Proyecto: Puente Gálata
Autor: STFA
Localización: Estambul, Turquía
Año: 1994

Atravesando el Cuerno de Oro podemos encontrar uno de los puentes más emblemáticos y variopintos de Estambul. El Puente Gálata es algo más que un puente, es un lugar lleno de vida desde el que observar el trasiego de barcos que cruzan incesantes el Bósforo. 

Y si hay algo único en este puente son sus pescadores. Día y noche, incansables, siempre con su sonrisa y su cubo de peces frescos bajo sus pies, parece que no duerman. Una fila de ellos serpentea el puente, solamente apartan un poco sus anzuelos cuando los barcos pasan por el Cuerno de Oro, y esperan pacientemente vender su valiosa mercancía in situ. 

En el nivel inferior hay una gran oferta de restaurantes donde comer el rico pescado fresco y otros típicos platos turcos, tomar un té o incluso fumar una shisha, y que al atardecer suponen un lugar privilegiado en el que cenar mientras se contemplan unas vistas excepcionales de la ciudad. 

El Puente Gálata actual data tan sólo de 1994, sustituyendo la antigua estructura de hierro de 1910, que a su vez reemplazó a otros tres puentes. Tiene una longitud de 490m, 42m de anchura y un tramo levadizo con una luz de 80m. Por él cruza el tranvía que va hasta la zona de Kabatas e incluye tres carriles para vehículos y una pasarela peatonal en cada dirección. 

El de ahora es un puente pensado para que los ferries en dirección a Eyüp puedan atravesarlo sin problemas y para que la corriente de agua fluya y no vuelva a contaminarse. 

Alma de Estambul, el Puente Gálata, tan mágico y evocador, te atrapa durante horas. Une el viejo Estambul con la zona más moderna como también une la antigua ciudad genovesa con la otomana, un cruce de culturas palpable en su vibrante vida. 

Como curiosidad, este puente dio nombre al juego de cartas Bridge ya que unos soldados ingleses acudían allí a jugar, por lo que iban a jugar al "bridge".

La vida bulle entre avenida y avenida

Passatges bcn

Desde el muelle, la ciudad sube tan empinada hacia el encapotado pico Victoria que los edificios parecen estar unos sobre otros. Mientras que las avenidas principales de la colonia británica discurrían en horizontal, las numerosas calles transversales parecían escaleras, y algunas eran tan escarpadas que acababan en escalones de roca solo transitables a pie o en silla de manos.

Fotografía de W. Robert Moore,
Hong Kong, 1931

Fun Palace

Passatges bcn

Projecte: Fun Palace
Autor: Cedric Price
Localització: Stratford East, London, England
Any: 1961, no construït.

Al 1961 Cedric Price (1934-2003) va dissenyar, al costat de la directora de teatre Joan Littlewood, el Fun Palace. Aquest cèlebre projecte resumeix gran part del pensament de Price sobre l'arquitectura. Sempre amb la idea d'arquitectura indeterminada, va ser concebut com un “laboratori d'entreteniment” en el qual es celebraven diferents activitats instructiu-recreatives. L'arquitectura de Cedric Price es basa en el desenvolupament d'un marc detallat del que s'obtenen conseqüències immediates i conseqüències futures. De les conseqüències immediates es deriva com a resultat una arquitectura inestable i oberta, que poc té a veure amb la idea generalitzada i més tradicional. Així doncs, el projecte consisteix en una relació de sistemes que es relacionen molt directament (i recíprocament), amb la participació dels agents actius. Es preveu i es fomenta un creixement (o decreixement) i un desenvolupament posterior, com a conseqüència de les activitats a desenvolupar.

Per fer realitat totes aquestes idees, l'edifici consistia en una gran estructura portant fixa, composta per grans voltes i estructures espacials disposades en uns pocs pòrtics. Entre aquests pòrtics es disposaven els altres elements constructius, que feien possible la inestabilitat programàtica, mobilitat i flexibilitat d'aquesta arquitectura. Rampes mòbils disposades als diferents nivells; sostres , parets i sòls intercanviables s'entrellaçaven en l'espai delimitat per l'estructura oberta. Per dur a terme la variacions espacials, es va pensar en una grua pont; accions de variació que anirien acompanyades d'una escenografia realitzada mitjançant instal·lacions de murs vapor estàtic, efectes òptics, cortines d'aire càlid, boira i diverses mampares suspeses horitzontal i verticalment. Pantalles interactives, contenidors o un auditori suspesos eren uns altres dels molts elements dissenyats per a la participació de les persones dins l'edifici. Tota aquesta amalgama d'ús democràtic tenia la seva data de caducitat, ja que cada element estava pensat que tingués la seva pròpia durada limitada, almenys deu anys en conjunt, podent algun dels elements tenir una vida molt menor.

En aquest projecte podem entrellucar, a més, la idea d'arquitectura amb una estreta relació interdisciplinària, tan d'actualitat, ja que el projecte es va realitzar en col·laboració amb diversos artistes, científics, psicòlegs o polítics com Gordon Pask o Joan Littlewood.

Lamentablement va ser un projecte incomprès i al 1974 la seva proposta va ser rebutjada per última vegada.