Habitar el buit II - entre el carrer i la plaça

Passatges bcn

Projecte: Biblioteca, casal d’avis i jardí interior d’illa

Autors: RCR Arquitectes (Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta) 

Localització: Barri Sant Antoni, Barcelona 

Any: 2007 

D’ençà que es concep l'eixample de Barcelona com una oportunitat per organitzar i reactivar la ciutat, els centres d’illes es pensen, llavors, com a nodes de convergència d'activitats. 

L'encàrrec forma part del pla de l'Ajuntament de Barcelona en el qual es proposa la construcció d'un solar vacant i la recuperació del seu pati d’illa, conservant l'essència d'una antiga fàbrica de caramels. El projecte busca establir una comunicació física i visual entre el carrer i el nou espai interior enjardinat. 

Va ser el 4 de novembre de 2007 quan va obrir les portes la Biblioteca Sant Antoni - Joan Oliver. Delimitada pel carrer de Manso, la ronda de Sant Pau i els carrers del Parlament i Borrell, és un equipament cultural i de proximitat per als veïns del barri i del districte de l'Eixample. Entre el carrer i la plaça, la biblioteca és un mirador urbà cap a l'Eixample. La biblioteca es configura com una porta d'accés, les dimensions de la qual reflecteixen la seva escala urbana, situant les sales de lectura en caixes ingràvides subjectes per dos cossos laterals adossats a les mitgeres confrontants. No obstant això, l'aparició d'un buit en planta baixa insinua quelcom interessant. 

Des del punt de vista social i arquitectònic, la biblioteca treballa en sinergia amb el casal d'avis i amb els jocs per a nens del pati d'illa. Un programa variat per dinamitzar tot un conjunt urbà. El casal d'avis, per la seva banda, és una peça horitzontal i serpentejant que absorbeix els retranquejos del pati, creant un sòcol continu de vidre i lames d'acer que allibera la màxima quantitat de superfície en el seu centre. A les crugies de major profunditat, la planta se separa de les mitgeres conformant patis anglesos, que donen llum als espais del soterrani. La superfície lliure obtinguda es destina a zones d'estada, passejos i jocs infantils, creant un àrea de relació on tothom és benvingut.

Habitar el buit I

Passatges bcn

No és cap novetat que les diferències entre el que va ser el Pla Cerdà original (1859) i la manera en què finalment es va urbanitzar la ciutat van ser més que notables. De fet, per més que ara els barcelonins estiguem orgullosos del nostre Eixample ortogonal i no ens imaginem la ciutat possible amb cap altra trama, la veritat és que Cerdà no va despertar massa simpaties entre els barcelonins de l’època, i encara menys entre les classes burgeses.

Una de les seves idees era deixar lliures d’edificacions les zones centrals de les illes, per posar-hi jardins, generalment en forma de “passatges” entre dues barres paral·leles d’habitatges. No cal dir que els interiors d’illa es van anar omplint d’edificacions, sovint tallers o petites indústries familiars, i finalment es van acabar unint els dos laterals construïts, tancant les illes completament.

I així, de forma molt resumida, podem dir que va néixer un altre paisatge típic de Barcelona: el que veiem a l’Eixample des de les finestres que miren cap al pati d’illa.

Si avui Ildefons Cerdà obrís els ulls es mostraria més optimista i satisfet. De forma progressiva la ciutat recupera el seu plantejament urbanístic inicial i dota les illes de l’Eixample de zones enjardinades on la ciutadania pot gaudir del sol i la natura.

Des de 1987, Barcelona ha guanyat 45 patis interiors d’illa, el que ha permès que l’Eixample –un dels districtes més densos de la ciutat– compti amb nous espais verds que permeten incrementar la qualitat de vida dels barcelonins. L’objectiu de l’Ajuntament –i que gairebé ja s’ha complert– és que una de cada sis illes tingui un interior recuperat, el que significa que els veïns disposin d’un espai verd a menys de dos-cents metres de casa.

Ens molts casos, transcendeix del verd per convertir-se en un punt de trobada pels veïns del barri, un lloc on es fomenta la convivència i on s’organitzen activitats que es complementen al llarg del dia i l'època de l'any.