diumenge, 20 de juliol del 2014

Passatge Vertical

Passatges bcn
Projecte: La passera del Canyeret
Autor: Lluís Domènech i Roser Amador
Localització: Lleida
Any: 1985


El Canyeret és una zona d'unes 3,5 hectàrees que s'havia convertit en un petit barri entre la Seu Vella i la resta del Centre Històric. Les cases eren de tova i altres materials pobres i dèbils que, amb els anys, ja havien produït esfondraments.

Fa 30 anys de l'aprovació inicial del pla especial del Centre Històric de Lleida, de les obres del mur de contenció, de la torre de l'ascensor del Canyeret i del començament de la construcció dels jutjats de Lleida. És a dir, tres dècades d'una de les operacions urbanístiques de més envergadura que s'han executat a Lleida i que han tingut un gran impacte en el paisatge o skyline de la ciutat. L'operació del Canyeret és una gran obra d'enginyeria i rehabilitació urbana que ha transformat un antic barri de barraques i edificacions d'escassa qualitat en un espai d'equipaments, amb els jutjats, l'Audiència, la seu del Col·legi d'Arquitectes, habitatges i una escola pública.

La situació de la torre de comunicacions verticals està determinada per la unió directa amb la plaça de Sant Joan, nucli de l'eix cívic, i corregida per aconseguir que la passarel·la superior arribi precisament a una porta antiga de la muralla.
És l'element urbanitzador que permet la connexió directa i per a vianants, des de la Plaça de Sant Joan fins a la Seu Antiga de Lleida.
La torre té 42 m d'alçada i tres parades: A peu de Torre (cota Palau de Justícia), a nivell del camí de Ronda (connexió amb la zona residencial alta de la ciutat) i a nivell de l'antic accés a la Llengua de Serp per entrar al recinte de la Seu.
L'elecció del formigó armat i la lògica constructiva amb encofrat reptant han condicionat la forma i el disseny de la torre. La planta de forma triangular obeeix al mínim espai necessari per situar dos ascensors i l'escala d'emergència, a més de donar un volum amb angles esvelts. 
La passera de vianants que lliga la torre a la muralla, és una doble biga arriostrada, que amb la seva forma neutra i repetitiva lliga amb el disseny i escala de la torre.
Una malla de deployé cobreix les dues cares laterals i constitueix una eficaç protecció contra el vertigen, alhora que un paviment de llistons de fusta assegura la comfortabilitat del llarg trajecte
El mirador, penjat de tirants metàl·lics, es constitueix en l'element d'acabat superior de la torre i alhora una al·lusió lingüística al passat medieval de l'entorn

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada