Ville-Port II

Passatges bcn

Projecte: Alvèol 14
Autor: LIN-a
Localizació: Saint-Nazaire
Any: 2007

La base submarina de Saint-Nazaire, construïda per la Marina alemana durant la Segona Guerra Mundial, està situada directament al port de la ciutat antiga. Té una enorme escala (295m x 130m x 18m), amb parets de formigó de fins a 9 metres d'espessor. Aquesta estructura impressionant es transforma amb una mínima intervenció, on dues de les 14 antigues cel·les submarines es transformen en elements culturals. El búnquer és intrínsecament ambivalent: és alhora una barrera i un concentrador. 

La cèntrica ubicació al casc antic el va fer blanc dels atacs aeris a partir de 1942, que va destruir el 85% de la ciutat. La reconstrucció de la ciutat va començar en 1949 encara més lluny del port. El búnker, pràcticament il·lès, va seguir sent un poderós obstacle entre la ciutat i el port. Des de la dècada de 1990, la ciutat de Saint-Nazaire ha fet esforços per reviure el vincle històric entre el centre de la ciutat i el port. En 1991, l'artista d'il·luminació Kersale va il·luminar el port industrial amb el seu projecte, "La Nuit des Docks". En 1994, es va iniciar el projecte de planificació urbana "Ville-Port". 

ALVÈOL 14 es va dur a terme en una segona fase de projecte, aquest consta de 4 elements característics: la VIDA, un espai per a les formes d'art emergents; el VIP, la celebració d'esdeveniments contemporanis de música, estudis de gravació, i un arxiu; El CARRER, un conducte principal que travessa tot el Búnker, la connexió dels diferents programes i la creació d'interacció entre cadascuna de les cèl·lules. Una 'catifa de llum' que penja del sostre feta de varetes de metall i Leds que defineix l'espai, donant forma als volums foscos al llarg d'aquest camí entre els espais antics i de nova creació; el SOSTRE i la CÚPULA. Per vigoritzar el sostre a través d'un punt focal i fer-lo visualment accessible, té el potencial per convertir-se en un dels llocs web públics més importants de la ciutat. Una connexió vertical de Piranesi va ser creada per portar la llum natural al túnel i connectar els espais principals a les plantes superiors i el sostre, a més d'un bar amb vistes a l'espai de doble altura. 

Una àmplia escala puja a través d'un forat en l'obertura del sostre fins arribar a una plataforma experimental que alberga la cúpula geodèsica. Una cúpula re-utilitzada d'un edifici que anteriorment utilitzada com una coberta per a la unitat de radar estratègic de l'aeroport de Tempelhof (Berlín) des de 1984 fins a 2003. 

La cúpula té un espai per a l'experimentació, previst pel disseny de projectes artístics i musicals, un "grup de reflexió" en la construcció lleugera.